LA CATÀSTROFE

Fa 200 anys a un estat anomenat Califòrnia , era un estat amb grans edificis i amb molta gent que hi vivia, gent amb diners, va passar un catàstrofe que va ser provocada per un tsunami. Una nina no gaire petita de 11 o 12 anys la va preveure.
Ella era castanya els ulls cels ,tenia les galtes vermelles i duia un vestit de quadres blancs i vermells, molt típic a aquells anys, amb unes sabates de tacó i unes ulleres molt boniques de color vermell.

Va preveure la catàstrofe perquè quan tenia sis anys va beure d’una font màgica i va aconseguir els poders màgics.
Aquella nina encara no tenia nom i com que va preveure la catàstrofe li varen anomenar Déu de la catàstrofe que traduït en català es Marta.
El conte comença quan preveu la catàstrofe.
Na Marta era a l’escola fent matemàtiques un dia assolellat d’estiu .Ella va sentir que vendria i li va dir a la mestra:
-Tot el poble ha d’anar al Turó de Son Moix.
La mestra no la va creure i va dir-li al seu pare i la seva mare . El seu pare i la seva mare li varen dir que era vera i li varen explicar tot.


La mestra ho va explicar al batle i el batle al poble. El poble va anar cap al Turó de Son Moix .
El turó de Son Moix estava a 10 km de Califòrnia .
Però abans de anar-hi van agafar totes les seves cosses.
Na Marta va dir::
-Tots el que heu agafat les vostres coses agafeu-vos al de davant que comença la catàstrofe!!!
Tots es varen agafar com a les pel·lícules d’acció, ja saps .
I va començar la catàstrofe, les cases van volar, els jardins ja no eren jardins pareixien selves, els torrents ja no eren torrents eren llocs plens de cocodrils morts que no varen supera el fred i es varen morir.
Quan va acabar la catàstrofe na Marta va dir:

-Ara aquest estat Californià tornarà a néixer – va dir.

Hi tothom va aplaudir per que gracies a aquella nina Califòrnia es va salvar.
El poble de Meriland li va ajudar a construir el poble .
Els homes varen començar a construir cases fetes de fusta per que desprès quan tenguessin ferro i ciment podessin construir edificis, les dones varen anar a cercar aliments per poder elaborar menjues per alimentar l’estat.
Els nins i nines varen pintar quadres per decorar les cases de colorins que havien fet nins i nines de l’estat.
Na Marta així com podia anava ajudant a la gent.
La gent de poble de Meriland varen recaptar diners per així els de Califòrnia podrien comprar lo necessari als etats veïns .

Així com passaven els dies l’aigua d’aquets terrible i misteriós tsunami anava desapareixent de l’estat i els homes i les dones varen començaven a llevar la brutícia que havia duit la mar . Na Marta estava molt trista per la imatge que veia del seu estat, però a la vegada molt il·lusionada per començar a recunstruir tot el que el tsunami havia destrossat .
Per tot hi havia mobles, electrodomèstics d’alta classe inclous un televisor dins d’un bassiot.

Lo mes trist e tot va ser enterrar els animals que havien mort per el fred o per que es varen ofegar o be perquè alguna cosa li havia caigut damunt.
Na Marta cercava dins les restes de la seva casa les seves joguines i algun llibre que es pogués haver salvat del tsunami.
La gent del poble la va aplaudir.
Tothom es va posar molt content.


Desprès na Marta va dir:

- Moltes gracies –va dir

- De res, sense tu no mos haguéssim salvat .- va dir un home.

- Aquet poble ha tornat a néixer- va dir una dona.

- No se que faríem sense tu. –va dir un nina

Així molt de temps. Aquest estat havia estat molt amable amb ella . Na Marta es va posar mans a l’obra.
Al dia següent ja havia edificis contrits i els homes estaven construint hospitals, parcs, esglésies i molt mes.
Aquell mateix dia na Marta va sentir-se que un bon poal d’aigua que li ceia al damunt, era la seva mare. Tot el que havia passat havia estat un somni. I la seva mare li va dir:

- Venga ràpid aixequet que arribaràs tard a l’escola.

Na Marta es va aixecar i es va anar cap a l’escola ,que just avui tenien que escriure una redacció sobre coses naturals. I va esciure sobre el somni que havia tingut aqueta nit. La mestra li va posar un deu.

LA BIOGRAFIA DE LA MEVA TIA

La meva tia: Mariana, va néixer en Santa Fe, Argentina, el 30 de desembre del 1972.

En la seva infància ha viscut en un barri anomenat “Guadalupe” a les afores de la ciutat.

Va estudiar en el col·legi de primària “Brigadier López” i l’institut en el col·legi “Almirante Brown”.

Li agradava molt col·leccionar pedres, flors... També li agradava jugar amb el meu pare i anar amb els seus amics a la plaça. Els caps de setmana sortia a passejar amb la seva família. De major volia ser professora, però, va canviar d’opinió i va estudiar medicina. Quan va acabar els estudis va treballar uns anys en Argentina, però, fa uns anys li varen telefonar per a que treballés a Espanya.

Ara viu a Inca amb el seu marit i els seus dos fills. El seu menjar preferit és la “barbacoa” i el “dulce de leche” .

A la classe de català hem escrit una recepta. Es per que vos agradi.

SANVITX DE FOTMATGE

Ingredients: formatge en crema, pa

Material: plat, sandvitxeria, ganivet.

Elaboració

.

·En primer lloc agafem una llesca de pa.

·A continuació li posam formatge en crema amb el ganivet..

·Seguidament li posam una llesca de pa damunt.

·Despres el posam en la sandvitxeria i el posam 90 segons.

·Finalment agafam el sandvitx i el menja.

¡¡¡ BON PROFIT !!!